jueves, 1 de mayo de 2008

LES NOVES TECNOLOGIES I L'EDUCACIÓ

Primer us ensenyaré un video de youtube, no està malament






Ara mateix us penjare una noticia que es va escriure sobre aquest tema després del forum de Barcelona en el 2004 escrit per Jesus Beltran.


17 / 06 / 2004Jesús Beltrán:


«Les noves tecnologies només són eines; no canviarà l’educació si no ensenyem a aprendre»El futur de l’educació ha de passar per crear comunitats d’aprenentatge on es comparteixi el coneixement i tothom aprengui de tothom El diàleg «Virtual Educa», V Conferència Internacional sobre Educació, Capacitació Professional i Tecnologies de l’Educació, que aquests dies se celebra al Fòrum Universal de les Cultures, ha girat entorn de les condicions perquè les noves tecnologies siguin una eina eficaç per a l’educació i per aconseguir educar d’una altra manera. El pas a la societat del coneixement necessita que no s’ensenyi a aprendre continguts sinó «aprendre a aprendre», segons han coincidit els ponents El director de l’Institut de Cultura i Tecnologia de la Universitat Carlos III de Madrid, Antonio Rodríguez de las Heras, ha afirmat que les tres condicions perquè les noves tecnologies esdevinguin una eina eficaç per a una nova forma d’educar son diners, canvi cultural i temps. «El pas de la societat de la informació a la societat del coneixement a la qual entrem necessita ara una interfície d’educació, investigació i creació, i tot això costa diners. Però a més, encara que aconseguim molta tecnologia, si no es produeix un canvi cultural en la manera d’educar no canviarà res. La tecnologia per si mateixa no canvia la forma d’educar. Hem de passar d’ensenyar continguts a ensenyar a aprendre. Finalment, ens cal temps perquè encara que canviïn les tecnologies, la manera de pensar de la gent no es modifica tan ràpidament. Un canvi cultural necessita que passin algunes generacions», ha afirmat. Així mateix, Rodríguez de las Heras, ha posat sobre la taula la contradicció que aporten les noves tecnologies entre els països que hi poden accedir i els que no, i el que això comporta per a l’educació: «Les noves tecnologies amplifiquen les diferències entre la gent que pot accedir-hi i la que no. Fan que els que tenen més recursos sàpiguen més i els que no en tenen, sàpiguen menys. No obstant això, no podem deixar-les de banda perquè constitueixen una eina de futur per tal que algun dia aquesta diferència sigui menor», ha dit. D’altra banda, Jesús Beltrán, director del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, ha concretat en què s’ha de basar aquest canvi cultural i ha dit que «hi ha d’haver un canvi de paradigma perquè educar no sigui ensenyar continguts, sinó ensenyar a aprendre. Ensenyar coses —ha remarcat— esdevé de l’època en què hi havia poca informació, però avui en dia que tenim tota la informació que volem, el que hem de fer és ensenyar a gestionar-la i a utilitzar-la. En un futur, s’han de crear comunitats d’aprenentatge que substituiran la lliçó magistral d’un senyor que ensenya i els altres aprenen per una xarxa on tothom comparteixi el coneixement, on tothom aprengui de tothom».




A continuació us poso un enllaç també interessant sobre aquest tema; que sembla que sigui positiu però no tot es així.






Ara jo vaig a comentar el que jo penso sobre les noves tecnologies i l'educació.




Realment es podria dir que això és nou i una revolució en qüestió de noves tecnologies? Realitzo aquesta pregunta perquè quant pensem en les noves tecnologies tan sols pensem en ordinadors, televisió, radio, etc. perquè aquestes són les tecnologies que es donen en la nostra època, però si ens posem a reflexionar podríem dir que les tecnologies sempre han estat, encara que en cada temps i espai han tingut les seves pròpies tecnologies.


El que vull dir amb això és que no tan sols hem de pensar amb "chips, software..." sinó que hem de mirar més enllà per poder-ho portar a la qüestió de l'educació per poder entendre primer la qüestió de tecnologies d'administració i gestió de coneixements. Si ens posem ha pensar podríem dir que en la prehistòria o en el neolític això també es donava. En quant a pintures rupestres o bé en eines neolítiques, ja que totes aquestes han deixat la seva influència per les generacions següents les quals les han après donant lloc a un coneixement i gestionant-les d'una manera com serien les pintures rupestres en les coves. Amb això no vull dir que tot sigui positiu perquè si ara mateix ens concentréssim en la nostra època tot té els seus inconvenients i aventatges.


En la meva opinió les tecnologies d'ara avui dia no són tan negatives si se sap controlar i tenir precaució en com s'utilitzen aquestes noves tecnologies; els adults saben controlar aquestes (o la gran majoria) però en canvi els nens no, i aquí bé també el debat de si aquestes tecnologies són adequades o estan fent que vagi baixant el coneixement de la nostra societat. Per poder debatir això també fa falta saber l'administració, la gestió del coneixement però també tot el que encercle aquest món tan complex que és el coneixement i la tecnologia. La qual cadascú entèn d'una manrea o altre tots aquests conceptes. Però podríem dir per exemple que la gestió del coneixement és un procés continu d'adquisició, distribució i anàlisis de la informació que es mou en l'entorn de la persona per adquirir coneixements.Això no es tan dolent ja que necessitem apendre, però com tot ara tenim massa informació a les nostres mans i per diferents mitjans per això s'ha de controlar com es fa servir aquestes tecnologies pel nostre enriquiment.




A continuació us penjo un article (encara que no hi es sencer) perquè feu una reflexió vosaltres mateixos sobre les noves tecnologies en la nostra era.


“ Las nuevas tecnologías y la infancia ““Las nuevas tecnologías, en particular la información y comunicaciones (las denominadas TIC) se han convertido en el compañero habitual en nuestras vidas, cuyo impacto nos afecta a todos, pero de forma más sensible a los niños que por sus vulnerabilidades están más expuestos a su influencia. Un niño del siglo XXI convive con las nuevas tecnologías prácticamente desde su nacimiento, como si naciera con ellas incorporadas, de modo que rápidamente llegan a construir una parte natural, y muy atractiva, de su entorno.En principio parece que es una responsabilidad de padres y educadores garantizar que las primeras experiencias con las tecnologías sean las más adecuadas para el desarrollo y formación de los niños, pero la realidad no es tan evidente, como lo demuestra el hecho de que ambos colectivos no todos parecen estar de acuerdo sobre la bondad, o maldad, del uso de las nuevas tecnologías.Un gran número de expertos siguen la teoría de que los niños aprenden por medio de la creación de su propio conocimiento, asimilando los cambios que aparecen en su entorno y descubrimiento continuamente cosas nuevas. Sobre esta base parece adecuado facilitar el uso de las nuevas tecnologías, que ayudarían a los niños a ir creando su propio saber al estimular o ayudar la capacidad de aprender.”


Després de llegir tot això es podria relacionar perfectament amb les altres dos activitats del blog (problematiques educatives) amb les noves tecnologies com per exemple el que seria la problemàtica del buying, es pot dir que es culpa d'aquestes per tota la violència que es pot veure per televisió o els videojocs... Però realment només es culpa de les noves tecnologies? En la meva opinió no com ja he esmentat amb anterioritat..





No hay comentarios: