TANCAMENT DEL BLOG

Que podria dir jo de teoria de l'educació II?

Això seria la pregunta que em feia a principi de curs quant vaig anar a la primera classe i l'Enric va començar a dir tot el que hauriem de fer i vaig pensar; déu meu on he anat a parar, si tot el que està dient no tinc ni idea (com fer una webquest, creació del blog...).

Ara el meu pensament és diferent gràcies a com s'han realitzat les classes. Teoria de l'educació II ha sigut molt diferent de les altres essent un bon canvi ja que eren més amenes, participatives, etc.

Tot això va comportar que anés aprenent les qüestions necessaries i bàsiques (l'educand, l'educador, la contextualització de l'educació, els sistemes educatius)per poder resoldre problemes de forma raonada a partir d'una petita visió pedagogica; petita perquè encara ens queda un llarg camí que recòrrer com a pedagogs/es.

L'execució d'aquestes sessions no ha sigut tan sols a limtar-se a escoltar i començar ha agafar apunts, ja que feia falta una gran participació per part nostra de forma reflexiva perque estaves exposant opinions i idees teves les quals havies d'argumentar. Això a donat lloc que haguem après qüestions teòriques alhora que apreniem també a partir de la pràctica, que és del que consta l'educació.

Fa pocs dies que em posava a pensar i creia que havia sortit del final de l'assignatura molt perduda, però no és així perque m'he adonat que ara puc ser capaç de reslodre preguntes amb un raonament adequat i justificat;el perquè penso d'una manera o un altre ja que he assolit una base de continguts necessaris per poder parlar sobre l'educació.

Jo penso que és el que l'Enric volia ensenyar-nos en l'assignatura; a saber enraonar i així poder arribar a ser més autònoms, crítics amb els altres i amb nosaltres mateixos. Tot això s'ha pogut dur a terme a través de preguntes que es realitzaven a classe, les tasques que havíem de fer al blog, els debats,etc.

Tots els recursos que a fet servir l'Enric en l'assignatura han sigut molt acertades i en la forma d'utilitzar-les com és el blog que ens ha ajudat a saber que opina la resta del grup i el perquè opinen d'aquella manera, a descobrir nous recursos i a conexier diferents visions de com ensenyar i aprendre. A conèixer la resta del grup; que els inquieta o els agrada saber o descobrir.

TANCAMENT DEL BLOG

LES NOVES TECNOLOGIES I L'EDUCACIÓ

Primer us ensenyaré un video de youtube, no està malament

http://es.youtube.com/watch?v=PZnQSnN3O5A

Ara mateix us penjare una noticia que es va escriure sobre aquest tema després del forum de Barcelona en el 2004 escrit per Jesus Beltran.

17 / 06 / 2004Jesús Beltrán:

«Les noves tecnologies només són eines; no canviarà l’educació si no ensenyem a aprendre»El futur de l’educació ha de passar per crear comunitats d’aprenentatge on es comparteixi el coneixement i tothom aprengui de tothom El diàleg «Virtual Educa», V Conferència Internacional sobre Educació, Capacitació Professional i Tecnologies de l’Educació, que aquests dies se celebra al Fòrum Universal de les Cultures, ha girat entorn de les condicions perquè les noves tecnologies siguin una eina eficaç per a l’educació i per aconseguir educar d’una altra manera. El pas a la societat del coneixement necessita que no s’ensenyi a aprendre continguts sinó «aprendre a aprendre», segons han coincidit els ponents El director de l’Institut de Cultura i Tecnologia de la Universitat Carlos III de Madrid, Antonio Rodríguez de las Heras, ha afirmat que les tres condicions perquè les noves tecnologies esdevinguin una eina eficaç per a una nova forma d’educar son diners, canvi cultural i temps. «El pas de la societat de la informació a la societat del coneixement a la qual entrem necessita ara una interfície d’educació, investigació i creació, i tot això costa diners. Però a més, encara que aconseguim molta tecnologia, si no es produeix un canvi cultural en la manera d’educar no canviarà res. La tecnologia per si mateixa no canvia la forma d’educar. Hem de passar d’ensenyar continguts a ensenyar a aprendre. Finalment, ens cal temps perquè encara que canviïn les tecnologies, la manera de pensar de la gent no es modifica tan ràpidament. Un canvi cultural necessita que passin algunes generacions», ha afirmat. Així mateix, Rodríguez de las Heras, ha posat sobre la taula la contradicció que aporten les noves tecnologies entre els països que hi poden accedir i els que no, i el que això comporta per a l’educació: «Les noves tecnologies amplifiquen les diferències entre la gent que pot accedir-hi i la que no. Fan que els que tenen més recursos sàpiguen més i els que no en tenen, sàpiguen menys. No obstant això, no podem deixar-les de banda perquè constitueixen una eina de futur per tal que algun dia aquesta diferència sigui menor», ha dit. D’altra banda, Jesús Beltrán, director del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, ha concretat en què s’ha de basar aquest canvi cultural i ha dit que «hi ha d’haver un canvi de paradigma perquè educar no sigui ensenyar continguts, sinó ensenyar a aprendre. Ensenyar coses —ha remarcat— esdevé de l’època en què hi havia poca informació, però avui en dia que tenim tota la informació que volem, el que hem de fer és ensenyar a gestionar-la i a utilitzar-la. En un futur, s’han de crear comunitats d’aprenentatge que substituiran la lliçó magistral d’un senyor que ensenya i els altres aprenen per una xarxa on tothom comparteixi el coneixement, on tothom aprengui de tothom».

A continuació us poso un enllaç també interessant sobre aquest tema; que sembla que sigui positiu però no tot es així.

http://www.uoc.edu/web/cat/articles/joan_majo.html

http://www.vozalmundo.com/index.php?id=398

Ara jo vaig a comentar el que jo penso sobre les noves tecnologies i l'educació.

Realment es podria dir que això és nou i una revolució en qüestió de noves tecnologies? Realitzo aquesta pregunta perquè quant pensem en les noves tecnologies tan sols pensem en ordinadors, televisió, radio, etc. perquè aquestes són les tecnologies que es donen en la nostra època, però si ens posem a reflexionar podríem dir que les tecnologies sempre han estat, encara que en cada temps i espai han tingut les seves pròpies tecnologies.

El que vull dir amb això és que no tan sols hem de pensar amb "chips, software..." sinó que hem de mirar més enllà per poder-ho portar a la qüestió de l'educació per poder entendre primer la qüestió de tecnologies d'administració i gestió de coneixements. Si ens posem ha pensar podríem dir que en la prehistòria o en el neolític això també es donava. En quant a pintures rupestres o bé en eines neolítiques, ja que totes aquestes han deixat la seva influència per les generacions següents les quals les han après donant lloc a un coneixement i gestionant-les d'una manera com serien les pintures rupestres en les coves. Amb això no vull dir que tot sigui positiu perquè si ara mateix ens concentréssim en la nostra època tot té els seus inconvenients i aventatges.

En la meva opinió les tecnologies d'ara avui dia no són tan negatives si se sap controlar i tenir precaució en com s'utilitzen aquestes noves tecnologies; els adults saben controlar aquestes (o la gran majoria) però en canvi els nens no, i aquí bé també el debat de si aquestes tecnologies són adequades o estan fent que vagi baixant el coneixement de la nostra societat. Per poder debatir això també fa falta saber l'administració, la gestió del coneixement però també tot el que encercle aquest món tan complex que és el coneixement i la tecnologia. La qual cadascú entèn d'una manrea o altre tots aquests conceptes. Però podríem dir per exemple que la gestió del coneixement és un procés continu d'adquisició, distribució i anàlisis de la informació que es mou en l'entorn de la persona per adquirir coneixements.Això no es tan dolent ja que necessitem apendre, però com tot ara tenim massa informació a les nostres mans i per diferents mitjans per això s'ha de controlar com es fa servir aquestes tecnologies pel nostre enriquiment.

A continuació us penjo un article (encara que no hi es sencer) perquè feu una reflexió vosaltres mateixos sobre les noves tecnologies en la nostra era.

“ Las nuevas tecnologías y la infancia ““Las nuevas tecnologías, en particular la información y comunicaciones (las denominadas TIC) se han convertido en el compañero habitual en nuestras vidas, cuyo impacto nos afecta a todos, pero de forma más sensible a los niños que por sus vulnerabilidades están más expuestos a su influencia. Un niño del siglo XXI convive con las nuevas tecnologías prácticamente desde su nacimiento, como si naciera con ellas incorporadas, de modo que rápidamente llegan a construir una parte natural, y muy atractiva, de su entorno.En principio parece que es una responsabilidad de padres y educadores garantizar que las primeras experiencias con las tecnologías sean las más adecuadas para el desarrollo y formación de los niños, pero la realidad no es tan evidente, como lo demuestra el hecho de que ambos colectivos no todos parecen estar de acuerdo sobre la bondad, o maldad, del uso de las nuevas tecnologías.Un gran número de expertos siguen la teoría de que los niños aprenden por medio de la creación de su propio conocimiento, asimilando los cambios que aparecen en su entorno y descubrimiento continuamente cosas nuevas. Sobre esta base parece adecuado facilitar el uso de las nuevas tecnologías, que ayudarían a los niños a ir creando su propio saber al estimular o ayudar la capacidad de aprender.”

Després de llegir tot això es podria relacionar perfectament amb les altres dos activitats del blog (problematiques educatives) amb les noves tecnologies com per exemple el que seria la problemàtica del buying, es pot dir que es culpa d'aquestes per tota la violència que es pot veure per televisió o els videojocs... Però realment només es culpa de les noves tecnologies? En la meva opinió no com ja he esmentat amb anterioritat..

SEGONA PART DE TENDENCIES EDUCATIVES

En esta segunda parte de tendencias educativas expongo lo que yo pienso que se produce actualmente en nuestra sociedad analizando las problemáticas educativas que ya hemos expuesto en otro momento.
Es difícil clasificarlo todo en una tendencia por no decir imposible porque en cada lugar se da una tendencia educativa distinta aunque se pueda encontrar las mismas problemáticas, pero se pueden dar en mayor medida o menor en cada lugar del mundo o bien que este problema venga causado por otras circunstancias que no son las mismas que en otro sitio.
Yo pienso que no sólo se puede exponer una tendencia porque podemos ver que todas están relacionadas entre sí, como si se hubiera hecho toda una tendencia con el conjunto de ideas que creemos que son las buenas de cada corriente de pensamiento pedagógico. Lo que quiero decir con esto, es que se puede observar como hay parte de la corriente performativa porque se busca el éxito como por ejemplo la del estudiante para que éste apruebe aunque realmente muchas veces no se aprende sino que se memoriza simplemente. Pero que se da un rendimiento y un éxito positivo y conseguido sea como sea. Luego encuentras pedagogos o maestros que se implican con el alumno que a veces parece que no haya diferencia entre educador y educando, porque parece más bien una relación amigable dando lugar al postestructuralismo. Lo que se hace también es escuchar al otro, dando lugar a una interculturalidad y una confianza con un resultado de detectar la razón de un problema del alumno, lo que hace que se pueda hacer una investigación,dando paso que el educador se convierta en investigador, lo que lleva consecuentemente que haya un diálogo entre el alumnado y el educador, con estas tres ideas clasificas ideas de las corrientes hermenéutica y crítica.
Todo esto hace que no puedas escoger una corriente u otra ya que tienes distintas características de cada una. Aquí solamente he expuesto algunos ejemplos para poderme explicar correctamente pero se pueden encontrar más características de cada corriente.

articulo de la vanguardia

Aquí os pongo un articulo interesante de como se comenta que la educacion no tiene intención de ser mercantilista


Los rectores europeos piden más financiación para afrontar los retos futuros
1 voto
Añadir comentario


27/03/2008 Actualizada a las 15:55h
Barcelona. (EFE).- Unos 350 rectores de universidades de toda Europa debaten desde hoy en Barcelona el perfil de la nueva universidad para hacerla más competitiva en el actual mundo globalizado, al tiempo que reivindican una mejor financiación para afrontar los retos de futuro que tienen planteados.
Seguir leyendo noticia

Dos estudiantes cuelgan un cartel en contra del proceso de Bolonia / Efe / Toni Albir
Los máximos mandatarios de las universidades europeas permanecerán hasta el sábado en la capital catalana convocados por la European University Association (EUA), que ha elegido esta ciudad para organizar su conferencia de primavera.La ministra de Educació, Mercedes Cabrera, el presidente de la Generalitat, José Montilla, y el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han presidido la inauguración de la conferencia en la Universitat de Barcelona (UB), tras superar un intento de boicot de un grupo de estudiantes contrarios al llamado Proceso de Bolonia.Los estudiantes, no más de una veintena y pertenecientes al Sindicat d'Estudiants del Països Catalans (SEPC), han bloqueado durante casi una hora la entrada en el Paraninfo del edificio histórico de la UB, donde tenía que celebrarse el acto.La protesta, durante la cual los jóvenes han lanzado consignas contra el nuevo espacio único europeo de educación superior, ha obligado a las autoridades y a los participantes en la conferencia a entrar en el Paraninfo por una puerta secundaria.Durante la inauguración, Mercedes Cabrera ha rechazado que la construcción del espacio único europeo de educación secundaria pueda ser tachada de "mercantilista", tal y como defienden algunos sectores de la comunidad universitaria."Me sorprende que éste sea visto como un proceso mercantilista porque precisamente conseguiremos multiplicar la riqueza de nuestros pueblos si disponemos de personas con un alto nivel educativo", ha aseverado, tras recordar que cuando era estudiante la universidad española se encontraba encerrada en sí misma y no ha sido hasta ahora cuando el sueño de poder salir al exterior se ha cumplido.Por su parte, el presidente de la Generalitat, José Montilla, ha abogado por alcanzar un compromiso entre universidad y administraciones para avanzar en la configuración del nuevo modelo de universidad que, ha admitido, requiere más recursos económicos para poder desarrollarse.Pese a reconocer la insuficiencia financiera, Montilla ha apuntado que la universidad también sufre problemas de gestión y que debe acostumbrarse a rendir cuentas.El rector de la UB, Màrius Rubiralta, ha subrayado que la universidad juega un papel clave en la sociedad del conocimiento ya que es capaz de transformar éste en beneficios para la sociedad.El presidente de la EUA, Georg Winckler, ha reivindicado que las universidades europeas tengan una voz fuerte que sea escuchada por los Estados y ha subrayado la necesidad de que éstos mejoren en general la financiación de la educación superior para que puedan funcionar como agentes dinámicos de cambio.Entre los rectores que asisten a la conferencia de primavera de la EUA destacan, por su número, los de países como Alemania (58), Francia (58), Italia (57) y Reino Unido (76), así como Polonia (43) y Turquía (48).La EUA, integrada por universidades de 46 países y con sede en Bruselas, consta de 800 miembros y lleva siete años intentando marcar líneas estratégicas de la política universitaria en Europa, que luego hace llegar a los ministros europeos.La Conferencia está organizada por la UB, a petición de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas, y cuenta con el apoyo del conjunto de universidades del sistema catalán.

primera part de tendencies educatives

Esta parte consta de un enlace sobre las tendencias educativas que se encuentran hoy día

http://www.wikilearning.com/monografia/nuevas_tendencias_educativas-nuevas_tendencias_educativas/2614-1